La III Festa Estellés de Benimaclet es consolida com un dels principals esdeveniments de les retrobades de final d’estiu, just al llindar de l’arribada de la quotidianitat tardorenca, i ho fa al nostre antic poble de L’Horta -ja sense poble ni horta, tret del llençolet que hem aconseguit recuperar-ne- com a acte cultural, lúdic i festiu, integrador, cohesionador i transgeneracional: una autèntica festa de poble com cal.
Passades les 7 de la vesprada del passat dissabte 15 de setembre començarem la xerrada sobre l’estat de la llengua i els continus embats i menyspreus que rep per part dels nostres governants. El lema que enguany havien escollit és suficientment explícit: Estellés, la dignitat d'una llengua. A la taula, la premiada escriptora Raquel Ricart es va encarregar de la presentació de la jornada, per a passar la paraula, a continuació, a Irene Jaume, d'Illencs pel català i originària de Mallorca i a Adrià Martí, d'Escola Valenciana. Tots dos ens varen fer un bon repàs de les polítiques lingüístiques de Ses Illes i del País Valencià, del bandejament i, fins i tot, de l’odi que semblen mostrar els governants envers la llengua i la cultura pròpies del nostre territori i contra les quals no dubten en legislar, utilitzant arguments de suposada llibertat d’elecció. Tanmateix, al pols hi guanya, no sense esforç i patiment però amb molt de coratge, la resposta ferma de tota una nova generació que no vol renunciar al seu llegat i que obri les portes a l’esperança de poder, algun dia, fer capgirar les coses.
Va caure el sol per la banda de ponent i, a l’hora del sopar, el carrer estava ple de gom a gom, amb vora dues-centes persones disposades a tenir bona cura del bon recapte a base de la fideuà, cuinada per la gent del Centre Social Terra, escortada per altres productes típics de la terra. I mentres fèiem córrer la mistela per endolcir les veus en la càlida nit, varen passar per l’entaulat tot el reguitzell de poetesses i poetes què, vinguts de tots els racons d’on va ser possible, volgueren passar aquesta nit de joia amb nosaltres i assumir la veu d’un poble com a protagonistes. Amb les pròpies paraules, enlairades per Pili Micó al carrer, ara us ho conte:
“Avui gaudirem de la sensualitat electritzant de la berguedana Laia Martínez i López, bregada en el món de l'spoken word d'arreu del món, i vinguda des del seu exili mallorquí a conquerir la València dels amants d'Estellés amb els versos del seu L'abc de Laia Martinez Lopez o fer-nos ballar d'alegria amb la cantarella encomanadissa del seu darrer poemari L'estiu del tonight tonight.
Del mestratge incomparable d'un corsari eivissenc, Manel Marí, amb la veu temperada pel raïm dels cups del poeta persa Omar Kayam i la dicció mesurada per l'alentida profunditat de qui pareix haver descobert nous colors dins el blanc. I és que no hi ha ningú que el diga amb tant de sentiment, aquest poema: El vi homenatge a Estelles.
Pau Sif, de La Creu, de La Pobla de Farnals, el qui fins fa quatre dies fóra el valent lector de català a la Universitat de Zadar, home d'empenta a qui devem tota una munió de neoaprenents de català hooligans i apitxats enamorats del sud, d'aquesta llengua mil·lenària a l'altra banda d'Europa. El viatger que s'extravia, l'home que, finalment, assumí les propietats de l'Ikea i sobrevisqué per explicar-ho.
Ainoa Lorca, de Benimaclet, la més jove d'aquesta colla i no obstant això la de ratxes amerades d'una maduresa torbada i atípica. Nàufraga del decasíl·lab. Obcecada versificadora. Indeturable veu. Prengueu nota. Pareu-hi esment...
Ivan Brull, de Silla, senyor de les implosions i els Cantaments, pell-roja deshabitat de la selva del dedins. L'home que viu dins el poema i no n'ix ni per a....
I Andreu Galan, d'Alboraia, somiatruites general de l'exèrcit d'un sol home. El qui deixa la bugada onejant sobre el terrat...”
Poesia de tots el colors i olors, escrita amb mestratge i dita amb sentiment, poesia que va il·luminar com l’Arc de Sant Martí i omplir de flaire vaporós els ulls i oïdes deleroses del nombrós públic què no va dubtar a agrair-lo a bastament amb efusius aplaudiments a cada intervenció dels mestres de la paraula.
La participació popular no es va fer d’esperar, però amb un pessic d’expectació, perquè ja abans del sopar Pili Micó ens va fer agafar uns misteriosos sobres que penjaven del mural homenatge a Estellés on la gent deixava escrits els seus poemes, retolador en mà. Cada sobre contenia un fragment d’una coneguda composició del poeta de Burjassot. Arribat el moment, ben ordenats i amb tota la bona voluntat d’emular als professionals que ens havien precedit, els varen llegir, honestament, iradament, sense pensar en ninguna posteritat.
En acabar, quasi improvisadament, la gran cantant Eva Dénia va sembrar més emocions, guitarra a la mà, per delectar-nos amb les seues versions personals de grans poemes musicats i, en un tres i no res, va farcir l’entaulat d’amics cantadors i sonadors, encapçalats per Maria Amparo Hurtado, que ens van fer tornar la sang en mistela amb els càntics ancestrals de L’Horta.
I com no hi festa valenciana sense música, siga quina siga, el rap polifacètic, reivindicatiu i engrescador dels joves Atupa, vinguts des de Montcada de L’Horta amb el seu disc acabat de lliurar després d’una reeixida experiència de micromecenatge: unes cançons que cal escoltar amb deteniment i parant atenció al que diuen.
Gran nit de poesia i música a Benimaclet, doncs, però també de veïns irats -uns més que altres- què no entenen que el carrer no és només de falles i clavaris, de vigilants de la llei indolents que només miren a un costat i no a l’altre i de ciris cremats en processons purificadores de cínics pecats. Gran nit a Benimaclet. No serà fàcil, però intentarem superar-la l’any vinent, quan es compliran els 20 anys de la desaparició del gran poeta.
18 de setembre de 2012
(Si voleu conservar aquesta nota, la podeu trobar també en versió pdf. També podeu copiar i pegar aquesta nota, o la part d’ella que us convinga, als vostres blocs i altres andròmines virtuals. I si sou afeccionats a conservar memòria gràfica dels esdeveniments, també podeu pescar un bon paquet de fotografíes, sense mandra, perquè l’enllaç caduca ràpid; però si sou dels lents i el trobeu perdut, només heu de demanar la seua reposició).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada