dimarts, 22 de setembre del 2015

VI Festa Estelles - Benimaclet VIU. Reserva sopar de pa i porta

26 de setembre de 2015 a les 20:00h a la plaça de Benimaclet 

Disposarem un bo d’ajut de 3€. Cal adquirir-lo just abans del sopar.
Hi hauran taules i cadires i beguda i picaeta per a totes.

Per reservar, cal apuntar-se a les llistes que hi trobareu al Murta o al Terra, o si ho preferiu, envieu un correu electrònic amb el nom i el nombre de persones a benimacletviu2010@gmail.com 

dilluns, 21 de setembre del 2015

Isabel Garcia Canet, Isabel Robles i Jaume Pérez Montaner, poetes convidats a la VI Festa Estellés.

La Festa Estellés que organitza Benimaclet Viu al si de l'antic poble de l'horta, enguany plenament centrada a la plaça del poble, es celebrarà proper dissabte 26 de setembre de 2015 acabat de superar l'equinocci de tardor, moment en què el sol creua l'equador celeste (dia 23, a les 10:21 h) i el dia i la nit tenen la mateixa durada per a, a partir d'eixe moment, començar a tenir dies cada volta més curts i nits més llargues, sensació que creixerà quan d'ací un més i escaig es produisca l'incomprensible canvi horari oficial per coordinar-nos amb l'horari d’una part d'Europa que no és la nostra. Però bé, nosaltres tindrem com hem anunciat la nostra nit de joia i lloança de la poesia què després de la inauguració amb Ximo Caffarena i Quim Sanç i entre ígnies participacions populars i més o menys espontànies, serà protagonitzada per les poetesses Isabel Garcia Canet i Isabel Robles i pel poeta Jaume Pérez Montaner. Per si vos dona temps a fer una ullada, ací vos fem cinc cèntims de tots tres i vos donem alguna pista per resseguir (però perdoneu les irregularitats induïdes per les estretors del temps):



Jaume Pérez Montaner (L'Alfàs del Pi, 1938) ha publicat els poemaris Adveniment de l’odi (1976), Màscares (1992), Fronteres (1994), L'oblit (1996), Solatge (2009), Geografies de l'oblit (2013) i La casa buida (2014). És autor de diversos estudis sobre V. A. Estellés, A. March, J. Brossa i J. Fuster, i ha traduït W. Stevens, A. Sexton, W. Sttaford, B. Kingsolver i E. Sanguinetti.

Isabel Robles Gómez  (Alhambra, 1948) ha publicat els poemaris L'Espiral (1994), Llibre dels adéus (2009), Les sabates i altres poemes (2014). Especialitzada en crítica literària des d'una perspectiva feminista, ha estat traductora també de M. Lamb, A. Sexton, E.E. Cummings i E. A. Poe.

Isabel Garcia Canet (Pego, 1981) ha publicat el recull Pell de serp a dins del llibre col·lectiu La quietud de les pedres (2004), i els poemaris Claustre (2007) i L'os de la música (2013).


dijous, 17 de setembre del 2015

Ximo Caffarena i Quim Sanç a la Festa Estellés 2015.

Com ve sent habitual als últims anys començarem la Festa Estellés amb un aperitiu poètic-musical al voltant més o menys de les 20:00 h per anar fent gana abans del sopar de cabasset. La responsabilitat d'obrir l'acte líric de Benimaclet Viu enguany ha recaigut en Ximo Caffarena, membre del mític grup Al Tall durant bona part de la seua trajectòria, en concret des de 1979, amb el no menys mític Quan el mal ve d'Almansa, on ens va deixar la tonada de l'encara més mític Cant de maulets, fins a l’Europ eu! de 1994, passant després al grup Urbàlia Rurana (inoblidable Caffarantella, què molts dels que llegireu açò recordareu com a la especial versió de Ballàgora del Benimaclet t'Estime del 2012) i a altres nombrosos projectes tant al voltant de la música tradicional com del jazz, l'harmonia moderna i la improvisació. Caffarena vindrà acompanyat per Quim Sanç, fill seu, cantautor emergent que ja vam tenir el goig de presentar a la V Fira de la Música de Benimaclet de 2014 i del qual podeu saber més a l’entrevista de La Veu de la Valldigna, perquè tots dos van fer la part musical del llibre “Ara Estellés.12 poemes, 12 cançons a Benicarló”, recollida fins i tot als informatius de la vergonyosament extinta i quasi irrecuperable RTVV-Canal 9. Al volum indicat Caffarena va musicar els poemes estellesians amb música d'arrel tradicional, una línia en certa manera resseguida també pel grup Sis Veus per al Poeta, el qual vàrem gaudir a la Festa Estellés de 2013, però ben diferent del que l'any passat ens oferiren Tomàs de los Santos i Mireia Vives amb Veus manifestes. Amb eixe contrapunt respecte al diferent plantejament i estructura musical amb què s'engronsen i embolcallen els poemes esperem oferir-vos una experiència altament gratificant i de nou mostrar-vos l'enorme abast de la nostra cultura pròpia, tan menyspreada i silenciada i tanmateix estesa, conreada i indoblegable al cor del poble que incessantment batega.

divendres, 4 de setembre del 2015

VI Festa Estellés a Benimaclet, dissabte 26 de setembre

Hui, 4 de setembre, s'acompleix el 91é aniversari del naixement de Vicent Andrés Estellés, el gran poeta de Burjassot, el fill del forner com s'autoanomenava. A molts indrets de les nostres comarques es celebra la Festa Estellés, ben puntuals i fins i tot alguns d'avançats a dia d'ahir i inclús abans, alguns amb potent suport municipal, d'altres amb el voluntarisme d'uns pocs, però sempre amb molta il·lusió. A Benimaclet arribarem un poc més tard i a més enguany ens desplaçarem a la mateixa Plaça de Benimaclet, l'epicentre de l'antic poble, per portar endavant la VI Festa Estellés a Benimaclet.



Recordeu que l'instigador de tot açò va ser l'escriptor d'Alginet Josep Lozano i la inspiració li va venir del Burns Supper escocés, commemoració reivindicativa on, en record de la figura literària del poeta Robert Burns (1759-1796), es reafirma la identitat escocesa amb poemes i menjars típics. Al 2010, Lozano va proposar fer un sopar semblant al voltant de la poesia i la identitat valencianes i que, després de debatre diverses opcions, secundat pel també escriptor Àlan Greus, va optar per anomenar “Festa Estellés” i celebrar-ho al voltant de la data del naixement del poeta o en dates properes. Benimaclet Viu, aleshores nounada com a plataforma-associació, no va dubtar des del primer moment en agafar la iniciativa riberenca, junt a alguns altres pobles més, i el 18 de setembre de 2010 férem la nostra primera Festa Estellés.

Arribem per tant ara a la VI edició, què serà proper dissabte 26 de setembre, amb algunes novetats de relleu a més del ja esmentat canvi d'ubicació. Com des del primer moment hem intentat a la Festa Estellés tindrem poetes actuals de diverses generacions què ens faran un tast, per força breu, dels seus versos propis, tindrem adaptacions i musicacions diverses de poemes, alguna que altra sorpresa i -com no?- la lectura popular i voluntària de poemes d'Estellés o de qualsevol altre poeta que la gent vulga difondre en una nit de joia i lloança de la nostra poesia. Com a novetat, també enguany el sopar serà exclusivament de pa i porta, de cabasset o de faixa -com preferiu, que tot sembla voler dir el mateix- però caldrà reservar lloc resseguint les instruccions que en breu farem públiques ací mateix, al nostre bloc, i resta de xarxes socials.

Si l'any passat la part inicial va ser a càrrec de Tomàs de los Santos i Mireia Vives amb el magnífic “Veus manifestes” i com a poetes de base comptàrem amb Eduard Ramírez Comeig, Manel Marí i Antoni Defez, enguany encomanarem l'obertura de poemes musicats, al voltant de les 20:00 h, a Ximo Caffarena, històric membre del grup Al Tall, i el seu fill Quim Sanç, cantautor emergent. Després del sopar de pa i porta, com a nucli de poetes comptarem amb els veterans Jaume Pérez Montaner i Isabel Robles, i amb la jove poetessa Isabel Garcia Canet. A més tindrem la lectura col·lectiva de “L'Hotel París”, la iniciativa “Estellés a ritme de rap”, el poema visual de Lluerna Teatre, poesia pròpia del Teatre Lliure de Benimaclet i la lectura oberta per a tots els que vulguen participar.

A poc a poc anireu trobant més detalls al nostre bloc. I no deixeu de seguir el bloc general de la Festa Estellés, per comprovar amb goig com s'estén cada volta més la celebració.

Recordeu que totes les activitats de Benimaclet Viu i els seus associats les podreu trobar impecablement organitzades i tenir sempre a mà si vos instal·leu l’aplicació per a dispositius mòbils “Benimaclet Viu”, disponible tant per al sistema operatiu Android com per a liOS.
Ernest Estornell
4 de setembre de 2015

dimarts, 1 de setembre del 2015

Estellés-Xàtiva-Ramos-Madrid-Montaner-Benimaclet

El nostre company Ernest Estornell, habitual redactor d'aquest bloc, ens ha fet una petició. A l'any 2012 i amb motiu de la III Festa Estellés a Benimaclet va escriure un article què, com molts altres, va circular per diverses xarxes però sense acabar de trobar cau estable i ara vol depositar-lo ací, on els buscadors ho troben. Com sovint fa el nostre company, l'article és dens i dispers i barreja massa coses alhora, però ens ha semblat que allò que conta és interessant, així que l'afegim a continuació. A més, no costa res complaure'l: si voleu el llegiu i si no, passeu de llarg.


Un bon dia, l'Associació d'Amics de La Costera ‑històrica, activa i longeva agrupació d'intel·lectuals costerencs- va mamprendre la iniciativa de publicar els poemes que Vicent Andrés Estellés havia dedicat a la ciutat de Xàtiva, entre els quals es troben els potents i ben coneguts versos del M'aclame a tu (sonet XII del Llibre de Xàtiva del Mural del País Valencià) què van musicar Ovidi Montllor i Toti Soler. El llibre es va completar amb altres poemes dispersos i amb els que el poeta va escriure després de l'estada a Xàtiva què va servir per engegar el projecte. Els versos havien de ser acompanyats per il·lustracions adients i aquestes van ser encomanades al pintor Joan Ramos i Monllor -de qui ja us he parlat, artísticament i genèticament, amb motiu de la publicació de l'últim disc de Pep Gimeno, Botifarra a banda- qui va optar per fer-ne gravats a punta seca sobre planxa de coure. Quasi es va deixar els dits de les mans en aquesta feixuga feina, però va aconseguir unes imatges dramàtiques i potents, en consonància amb la força dels poemes què havien d'acompanyar. El llibret (dit així per la reduïda extensió, que no per la seua qualitat) va veure la llum l'estiu de 1980, al mateix temps que Ovidi lliurava 4-02-42 (la seua data de naixement) amb M'aclame a tu com a obertura, últim disc de l'alcoià formalment editat abans que, com a resultat dels pactes que produí el clima violent de la Batalla de València i de la desactivació generalitzada del nacionalisme emergent amb la reculada que va suposar aquella farsa anomenada oficialment “intent de cop d'estat” de 1981, fóra bandejat i silenciat tant com es va poder. Ximo Corts, mestre, glossador, activista cultural, infatigable blocaire i actual president d’Amics de la Costera, va replegar al seu llogaret virtual Xàtiva; punts de vista, fa un parell d'anys, la història de la publicació del llibre ‑article prèviament publicat al diari Levante- amb interessants detalls i anècdotes que no hauríeu de perdre-vos, així com el breu tast de les il·lustracions de Ramos que conté (Cucarella i Aliaga van fer també eco de la nota de Corts).

Aquella reeixida iniciativa va suposar una estreta relació del poeta amb aquella colla de xativins inquiets -socarrats, si voleu- i hi van sorgir amistats, complicitats i col·laboracions. Pel que a mi em toca de més a prop, sembla que al poeta li varen agradar molt els gravats que el pintor va estampar per al llibre i, de manera extensiva, la resta de la seua obra artística, i això em va permetre conèixer personalment a Estellés -aleshores ja fràgil, malaltís, sempre recollit en algú racó ombrívol- quan a alguna presentació poètica o pictòrica hi coincidien tots dos. Aquesta col·laboració es va perllongar durant anys i ens va deixar unes quantes joies de bibliòfil, com el llibre Canals, fet a imitació del de Xàtiva, però molt més bonic, amb tot luxe de recursos gràfics, doncs era publicat amb orgull pel mateix ajuntament de la vila el 1987 i sense reparar en despeses. Però el més sorprenent va ser el llibre Versos per acompanyar una esperança, un recull de poemes publicats per Ediciones Vanguardia Obrera de Madrid. El llibre conté dos poemes inèdits de la sèrie de cinc que Estellés va escriure amb motiu de les execucions de setembre de 1975 que el dictador Franco va ordenar a menys d'un més de la seua mort, una sèrie de poemes què formen part d'El Procés (publicat al 1978) sota la mateixa temàtica i el Gran oratori pels morts valencians de la postguerra, altrament titulat “Vora el barranc del Carraixet”, composició què forma part de l’Ofici permanent a la memòria de Joan B. Peset, que fou afusellat a Paterna el 24 de maig de 1941 (aquell dens poemari en què sempre el primer vers comença per “Vora el barranc del Carraixet...” i que va ser publicat al 1979). El més curiós és que l’edició és bilingüe català-castellà i que va ser el mateix Estellés qui majoritàriament va traduir-ne els poemes.

El poeta va demanar que Joan Ramos il·lustrara el llibre amb dibuixos originals, a més de contar amb algunes reproduccions de quadres d’Antoni Miró. Versos per acompanyar una esperança va ser presentat a l’Ateneo de Madrid, el 12 de juny de 1986, on Jaume Pérez Montaner, què acabava de publicar L'heura del desig (Lentament es dessagna el violí / obri la boca seca i s'estremeix / en un esglai final sota la pluja / llarga de sols ferits i de tenebres...) i era aleshores director del Col·legi Major Lluís Vives ‑que com haureu de saber acaba de ser extingit com a residència i com a centre cultural per a gran disgust de molts de nosaltres, assidus seguidors de la seua interessant i enriquidora programació- va encarregar-se de la glossa, en presència del poeta i del pintor. Quina va ser la repercussió del llibre a la gran congregació urbana de l'altiplà ja no ho recorde, a excepció del paper que va tenir el poeta andalús Rafael Alberti, qui va ficar improvisada cullerada a l'acte, però sí em ve al cap que més o menys al mateix temps se n'anava en orris el projecte d'una sèrie de retrats fantàstics dels reis valencians (propis i aliens, privatius i compartits) que li havia sigut encomanada a Ramos amb motiu del 750é aniversari de la conquesta de València per Jaume I, la qual s'havia de celebrar fastuosament el 1988, però que va ser desunflada pel govern valencià davant el perill d'exaltació nacionalista i revifada de la Batalla de València.

La veritat és que no sé ben bé per què estic contant-vos aquestes coses. Potser hi ha una mica d'exaltació de l'ego, potser note que la meua memòria comença a defallir i vull deixar testimoni d'alguns records abans que s'esvaïsquen. O potser enyore temps d'il·lusions i esperança que semblen oblidats: us imagineu que ara mateix passaren aquestes coses? A Madrid? Impossible! En repassar les meues anotacions vaig retrobar unes paraules de Cucarella, escrites fa un temps, que ara em semblen ben adients per completar el meu escrit, massa planer i maldestre: varen ser escrites per a la presentació, a Ca Revolta, d'Una llengua musicada de Carla González Collantes i us recomane que les repasseu sense deixar-vos ni una coma. I ja que hi som en pla rememoratiu, al bloc de Feliu Ventura ‑com vegeu, hui anem de socarrats plens a vessar- podreu trobar més flaixos de la memòria d'aquells temps, acompanyats d'un impagable vídeo de 1983 amb Ovidi i Raimon: ni fet a posta, perquè jo també hi era allà! Feu una pausa i mireu-s'ho bé.

M'aclame a tu. Estellés és un símbol. Qui anava a dir-me fa uns anys que acabaria passant-me mitja vida al seu poble, una mica a la vora, si voleu, però just front al cementiri on reposen les seues despulles, i que cada volta que faig constar la meua adreça laboral, escric amb orgull el seu nom. Però sembla que quan parlem de literatura, de música, de pintura o de cultura en general només traiem a relluir tres o quatre noms, sempre els mateixos, com si no hi haguera més aigua per pouar. Però no passa res. Això és el que fa tothom i amb tota normalitat: enlairar senyeres i penons per fer-se visible. Per què no també nosaltres? I Estellés és una de les nostres senyeres més enlluernadores. Honorar Estellés és estimar els seus versos, i fruir els seus poemes és valorar la poesia en valencià, i llegir poesia en valencià és conèixer tants i tan bons poetes i poetesses que tenim i expandir el nostre esguard a tots els indrets de la llengua comuna i fer créixer la nostra malmesa cultura: la senyera és al cim d’un volcà que bull per dins, que deixa regalimar la lava roent i que, algun dia, acabarà esclatant i s’endurà per davant, amb un gegantesc tsunami, totes les pors i recels que ens han imposat per segles.

Estellés va nàixer al 1924, a Burjassot, tal dia com l'acabat d'estrenar hui, 4 de setembre. Al 2010, Josep Lozano ‑malgrat no ser de Xàtiva- va llançar la idea de, al voltant de l’efemèride del naixement del poeta, fer un sopar literari i popular per tota la nostra geografia amb inspiració directa del Burns Supper escocés. Benimaclet Viu va recollir immediatament el suggeriment i ara ja preparem la III Festa Estellés de Benimaclet, que com bé sabeu, la fem amb un mica de retard per qüestions logístiques, enguany el dia 15 de setembre i amb la ferma intenció de donar veu a un bon reguitzell de joves poetes de tot el nostre àmbit lingüístic. Llegim doncs Estellés, llegim poesia i somriguem a la renovada esperança, malgrat els temps durs que els financers especuladors, empresaris ambiciosos i polítics balafiadors ens han portat. Ah, i si teniu una estoneta lliure, feu un repàs del programa que miraculosament va dedicar Canal 9 a Estellés el passat març, amb la participació d’un bon grapat de bons amics i que encara podeu trobar a la web de RTVV (afanyeu-vos que no deu faltar massa per a que la clausuren!). Com diuen, optimistes, els nostres amics d'Obrint Pas a Alegria: Perquè avui cantem per celebrar / que ningú mai no ens farà callar / i que la vida és coratge i alegria / un got a l'aire un brindis pel demà / perquè avui desafiem la por / que el poble que canta mai no mor / amunt els punys amunt les il·lusions / que si cantem / si cantem mai morirem!

Ernest Estornell i Ramos
4 de setembre de 2012


Nota: Part dels enllaços del text han perdut el seu vincle original. L'autor ha provat de substituir-los per accessos vigents, però no sempre ha estat possible. Però del que sí que podeu gaudir ara mateix és d'un bon tast de la fantàstica obra pictòrica de Joan Ramos


1 de setembre de 2015