FIRA DE LA MÚSICA


VI FIRA DE LA MÚSICA DE BENIMACLET



La VI Fira de la Música de Benimaclet, celebrada dissabte 6 de juny de 2015, no va tenir un començament massa bo. A la vespra i al mateix matí començarem a rebre avisos i telefonades per comunicar-nos que gent que havia de participar, per diverses circumstàncies, no podria fer-ho. De fet, la simultaneïtat amb la presentació de Manel Alonso a Puçol i amb la Fira Alternativa de València ja ens havien furtat Josep Vicent Frechina i un bon grapat de músics adeptes a Benimaclet, però això de tant en tant passa i no n'hi ha més remei que repartir-se de la millor manera possible. Rafa Xambó i Àlvar Carpi, cadascú pel seu costat, també tenien altres compromisos professionals que ens privaren de la seua inestimable ajuda. Però bé, la gent de Benimaclet Viu, de l'escola Pare Català què enguany acollia la Fira de la Música amb motiu de les commemoracions de 35é aniversari de la sua fundació i, sobre tot, el 25é aniversari de la implantació de la primera línia en valencià a l'escola -cal no oblidar que la primera Fira de la Música de Benimaclet es va realitzar al marc de la Trobada d’Escoles en Valencià de la Ciutat de València organitzada pel Pare Català al 2010- i de DIS-PA-SO com a responsables de la sonorització estiguérem ben puntuals i disposats al muntatge i preparació de l’entorn. A la vesprada, quan ja ho teníem quasi tot preparat, vam rebre el desesperat missatge d’Amàlia Garrigós, la nostra incomparable presentadora, alertant-nos que patia una forta indisposició i que dubtava poder recuperar-se a temps per venir. Pànic? No, coratge! Els que seguiu les activitats de Benimaclet Viu ja conegueu el caràcter irreductible, heroic i indoblegable de la nostra gent. Ernest Estornell va agafar les regnes de la presentació  dels participants i Imma Cano es va fer càrrec magníficament de la coordinació del backstage i set d’entrevistes. El grups Estrall, vingut des de la Vila-Joiosa, i La Douche es van oferir a fer les proves de so, a plena solana, cosa que destaquem i agraïm com cal, i a l’hora prevista, sis de la vesprada, Samarucs, el simpàtic grup de música infantil educativa obria la fira per als més menuts. A partir d’ahí, tots els negres presagis que hem comentat s’esvaïren, perquè si bé ens va faltar gent, també n’hi hagué qui a l’últim minut es va afegir i la VI Fira de la Música va acabar, a voltant de les nou i mitja de la nit i competint amb un important partir de futbol amb el que podríem considerar un rotund èxit, tant pels músics i cantants presentats com per l'agradable ambient de comunicació, interacció i coneixença mútua aconseguit, que són trets molt importants de l'esdeveniment què pretenem aconseguir.

Finalment, sobre la definitòria llegenda “Benimaclet T’Estime” poguérem gaudir d'una gran varietat d'estils i d'experiències dins les limitacions del format semiacústic que utilitzem. Després del breu parlament inaugural i les paraules de Merxe Jiménez, directora de l’escola Pare Català, per recordar el 35/25 aniversari esmentat abans, va pujar a l’entaulat Daniel Rosell, de Picassent, per presentar-nos el seu nou disc “Hakone”, d'immediata eixida. A continuació, Anselmo Martí Jover, de Cocentaina, ens arrossegà amb el seu deliciós “MJ” que és un plaer d'escoltar. El va succeir el trio de Benimaclet format per Ester AndújarCarlos Marquina i Ximo Seró amb unes peculiars versions ovidianes i donant el relleu a l'històric grup Carraixet -les germanes Giner- què després de quatre dècades (van començar a cantar sent xiquetes) continuen tan fresques i combatives com sempre a més d'estar preparant nous discos tant elles com la tercera generació, “Els Pabordets”, què ja es van presentar a la I Fira de la Música del 2010. Seguidament, Eduard Joanes i Josep Maravilla (músic i responsable de la sonorització) es van presentar com a Joanes i la Colla Pantaix i amb disc a les portes on recuperen cançons mítiques de l'històric grup riberenc Pantaix. Més assossegat, la veu profunda d’Ivan Brull, poeta reconvertit en cantautor, ens va arribar des de Silla amb l'acabat de presentar “Canvi dels Àngels”, primer treball discogràfic seu. La Douche, grup de mestres de curiosa i anecdòtica denominació van reprendre la dinàmica, sense deixar de recordar-nos unes quantes reivindicacions actuals de les escoles públiques. Per sorpresa, l'alcoià establert a la ciutat Hugo Mas es va plantar a la Fira i ens regalà unes vibrants interpretacions de cançons vinculades a Benimaclet i la seua gent a més de comentar-nos el seu últim experiment de punk-jazz amb el grup Cavallo anomenat “Pentàpolis”. Tomàs de los Santos, anant i tornant de Puçol, va trobar el seu moment a continuació, delerós de no deixar de participar a tan singular esdeveniment del poble on es va criar i que tant ha influït en las cançons del seu disc “Dones i dons”. Seguidament, va ser el torn dels més joves i el grup Estrall, vinguts de la Vila-Joiosa -com ja hem comentat i tornem a agrair- ens va fer un animat tast del seu disc “Recordem el passat” llançat l'any passat i ben vigent. I immediatament, vam tancar la, malgrat tot, reeixida VI Fira de la Música de Benimaclet amb el grup localTraficants de Sucre, grup molt recent però format per músics de sòlida formació i que estan encetant un camí molt prometedor.


Com heu llegit, hem tingut de tot, què és allò important, i sobre tot nous projectes tant de veterans com de gent molt jove, que és uns dels nostres objectius de foment de la música nostra. Cal destacar el suport delCol·lectiu Ovidi Montllor (COM) i de les discogràfiques Mésdemil de Benaguasil i Comboi Records de València, què tant fan per promoure la música en valencià i traure a la llum noves i renovades alternatives. I també de l'escola Pare Català, tant de la Direcció com de l'AMPA, per haver-nos facilitat tant les coses. I clar, la gent infatigable de Benimaclet Viu aporta el seu temps, dedicació i incommensurable esforç, però ens cal també suport econòmic per tirar tot açò endavant, així que agraïm molt sincerament l'ajuda de Pollos Planes, de Servalia -Serveis i Projectes de Catering SL- i de Caixa Popular, oficina de Benimaclet, així com la seua confiança en els nostres projectes de dinamització cultural i social. I si tot va bé, esteu atents al nostre bloc (http://trobada2010.blogspot.com.es/) i a l’app Benimaclet Viu per a mòbils i tablets (iOS i Android) perquè potser açò, el “Benimaclet T'Estime 2015”, encara no ha acabat.

Benimaclet Viu
7 de juny de 2015

Nota: a la següent entrada trobareu la llista de participants amb enllaç a la seua música i xarxa social, així que no deixeu d'ampliar els vostres coneixements, reescoltar i portar-vos a casa per a sempre tot açò. 


VI Fira de la Música: tot a punt!

Després de l'èxit de la primera part del Benimaclet t’Estime 2015 continuem sense descans. La segona part serà proper dissabte 6 de juny i a l'escola Pare Català (carrer Diógenes López Mecho) amb motiu del 35é aniversari de la seua fundació, del 25é aniversari, sobre tot, de la implantació de la primera línia en valencià i en reconeixement a l'important paper que va tenir en la generació de Benimaclet Viu. Per a tots, grans i menuts, la VI Fira de la Música de Benimaclet!




Açò és el que vos espera:

SAMARUCS, amb el simpàtic espectacle musical i infantil “Canta, balla i aprèn” per als més menuts.
TRAFICANTS DE SUCRE, el jove grup d'ska de Benimaclet que ja es deixa caure per importants festivals.
METEOR, una proposta rockera que ens arriba des de La Marina Alta, ben contundent i d’una qualitat colpidora.
ANSELMO MARTÍ JOVER, del Comtat, reinventat com a cantautor però creador de l’històric grup Situació Extrema, rock valencià amb dolçaina.
LLUÍS VICENT, del pop-rock  a la cançó d’autor, incombustible i polifacètic.
JOANES I LA COLLA DE PANTAIX, renaixement de l'històric grup de La Ribera PANTAIX amb nou disc a  les portes.
CARRAIXET, Mari Carme, Miryam, Eva i Vanessa, les filles del gran Lleonard Giner, quatre dècades d’activisme i música en valencià des de Tavernes Blanques.
ESTRALL, ska desfermat, pura energia des de la Vila-Joiosa (La Marina Baixa).
LA DOUCHE, cançons dolces i encisadores a trio i amb nova maqueta acabada d'estrenar.
XAVIER MORANT, músic i productor de llarg recorregut, des de Cuixa fins al fa no res llançat “Astremón”.
TOMÀS DE LOS SANTOS, guanyador del Premi Ovidi Montllor de cançó i del Martí i Pol de Terra i Cultura del Celler Vall Llach.
ESTER ANDÚJAR, CARLOS MARQUINA I XIMO SERÓ, trio especial reunit per a tan singular ocasió.
DANIEL ROSELL, escalfant l'ambient des de Picassent per a la presentació del seu nou disc “Hakone”.


Amb les entrevistes d'AMÀLIA GARRIGÓS i amb la presència i suport de:

COM (COL·LECTIU OVIDI MONTLLOR) de Músics i Cantants en Valencià, associació promotora dels Premis Ovidi Montllor.
COMBOI RECORDS, editora discogràfica de cançó d'autor, pop, jazz i folk què acull importants representants del nostre panorama musical.
MÉSDEMIL, la productora discogràfica de Benaguasil que tantes barreres ha trencat i tantes pautes ha marcat.
DIS-PA-SO, sonorització impecable a càrrec dels experts músics Josep Maravilla i Sergi Ferragut.


Ernest Estornell
Coordinador
4 de juny de 2015


V FIRA DE LA MÚSICA DE BENIMACLET


Benimaclet t’estime 2014 serà enguany dissabte 21 de juny i, a més de les activitats lúdiques, culturals i reivindicatives del matí i migdia, inclourà, a la vesprada, la V Fira de la Música de Benimaclet. Al llarg de les quatre edicions anteriors és aclaparador el nombre de músics i cantants que han passat per aquesta mostra breu, quasi telegràfica, del nostre panorama musical, una finestra oberta als nostres sentiments com a poble distintiu, perquè, com ja definirem des del principi, la Fira de la Música de Benimaclet defugís de ser un simple espectacle d'entreteniment per voler ser un punt de trobada de músics, cantants i gent implicada al món musical d'on puguen sorgir col·laboracions, nàixer sinèrgies i brollar empaties que reforcen la nostra presència per tot arreu i que ens ajuden a enderrocar murs constrenyedors i a alçar bastides per a noves i fortes construccions. Volem que a la Fira de la Música de Benimaclet siga tan important el que passa damunt de l'escenari com davall i que les interaccions entre la gent del món de la música en valencià i entre ells i el públic siguen intenses i fluides i, a la llarga, donen el fruit que desitgem: la consolidació de nous projectes musicals, la reafirmació dels ja veterans i la difusió, malgrat siga boca-orella, de allò que gestem i parim en forma de cançons.

Molts de vosaltres ja conegueu el format: breus actuacions a l'entaulat, normalment de dues cançons, en format acústic o semiacústic, combinades amb entrevistes o presentacions divulgatives i promocionals. Podreu tocar, podreu parlar, podreu fer ambdues coses o fins i tot només passejar-se per ací per tafanejar i xerrar amb amics i col·legues, això ja a gust de cadascú. Si sou productors, podreu mostrar les novetats i tot allò que penseu puga contribuir a la difusió de la nostra cultura musical i també contar allò que desitgeu. Nosaltres, la gent de Benimaclet Viu, intentarem, com sempre, que, malgrat la caloreta que segurament tindrem, es trobeu d’allò més a gust a l’emblemàtic espai de la Plaça de Benimaclet i deixeu un pòsit perdurable en tots els assistents per a que, després, el boca-orella escampe ben bé els ecos de la vostra feina i, si és possible, el vent impulse el taral·legi de les vostres cançons ben lluny. I si per a això els mitjans de difusió i revistes musicals digitals, que tan bona feina esteu fent en la creació d'una xarxa de comunicació virtual cada volta més ampla, voleu ficar el vostre granet de sorra, serà ben d'agrair.


Iniciarem la Fira a partir, més o menys de les 17:00 h, després de la paella popular i la relaxació de l'hora del cafè. A les 19:00 h donarem pas al gran ball popular a la plaça, així que tindrem dues hores per fer un bon repàs del que ara mateix tenim a l'abast. Els que no heu tingut ocasió encara de participar, no ho dubteu més i feu-vos un lloc a la placeta si no teniu cosa millor a fer eixa vesprada de dissabte. I si teniu un grup potent i electrificat us encoratgem a fer-ne un parell de cançonetes acústiques, perquè ja sabeu que ens agrada tenir entre nosaltres a veterans de tot tipus de música, per conèixer totes les seues novetats, però apostem decididament per donar a conèixer nous grups i cantants de pop i rock, encara que siga amb aquest peculiar format mini i acústic.

Per refrescar la sempre fugissera memòria, podeu consultar el bloc de Benimaclet Viu, on trobareu resums adients a l'apartat corresponent (les pestanyes de “Benimaclet t'estime” i de la “Fira de la Música” o resseguir les informacions que us arribaran a través del COM (Col·lectiu Ovidi Montllor). A més, l'any passat van tenir l'enorme sort de comptar amb companys de Diània TV, que ens van deixar un bon tast del que va passar, en especial, recollint les participacions de Rafa Xambó, Carles Enguix, Trencaclosques, Pellikana i Mugroman, així com la declaració d'intencions per part de l'organització. A més, estigueren amb nosaltres Tomàs de los Santos (recent guanyador del Premi Ovidi Montllor a la categoria de cançó d’autor), Xavier Morant, Garri Campanillo (Tàpera), Gent del Desert, Becaires i Poetes Anònims, amb la participació del COM i les discogràfiques Mésdemil i Comboi Records i el tancament de la fira a càrrec de Tres Fan Ball, tot ben presentat, comentat, assaonat i organitzat per Josep Vicent Frechina, Amàlia Garrigós, Àlvar Carpi i Ernest Estornell. Sincerament, val la pena parar-se una estona per gaudir d’un reportatge tan ben fet i, de passada, tafanejar la resta dels nombrosos reportatges i testimonis de Diània TV dedicats a la nostra música. I si teniu ganes, també podeu recordar l'entrevista del 4 de maig de 2012 a l'extint programa “Alta Fidelitat”, de l'extinta Ràdio Nou de la també extinta Radio Televisió Valenciana o escoltar-nos xerrar al programa En construcció, de Ràdio Klara, el 17 de juny de l'any passat.


Per a qualssevol dubte o aclariment, dirigiu-vos als nostres coordinadors musicals, Àlvar Carpi i Ernest Estornell, tant si desitgeu fer-nos un poc més feliços cantant un parell de cançons en directe com si voleu venir a contar alguna cosa o simplement fer-nos companyia, inclòs el dinar de migdia. Necessitarem anar coneixent el més aviat possible la vostra intenció de participar per tal d’anar planificant la fira. I recordeu que abans, de bon matí i fins migdia, Benimaclet t'estime s'iniciarà amb cercavila, colla de tabals i dolçaines, els gegants de Benimaclet, música de banda, fira d'entitats cíviques, jocs i tallers infantils, animacions de carrer, taller de danses i paella popular i que esteu tots convidats a venir, gaudir i dinar amb nosaltres per aprofitar al màxim tota la jornada, al final de la qual podreu també gaudir de la revetlla de Sant Joan.
   
BENIMACLET VIU 
Benimaclet, 1 de juny de 2014



IV FIRA DE LA MÚSICA DE BENIMACLET




Benvolguts i molt estimats músics, ens és grat anunciar-vos que, per quarta volta consecutiva, la Fira de la Música de Benimaclet engega motors dins de les jornades lúdiques i culturals Benimaclet t’estime organitzades per Benimaclet Viu. Enguany tornarem a obrir escletxes als murs que ens envolten i a fer ben visible allò que som i que altres ens amaguen: un poble que batega i viu al ritme de la seua llengua i tradicions, on la música hi juga un paper central.




La IV Fira de la Música de Benimaclet serà, enguany, una mica més tard de l’habitual, el dissabte 1 de juny. Recordeu, sobre tot, que el nostre lema, Trobada oberta de músics i cantants, significa que tothom està convidat, però no sols músics i cantants, sinó també productors, promotors, programadors i fins i tot mitjans de comunicació. Volem ser un fòrum obert d’intercanvi dins el món de la música en valencià, un espai de divulgació, de coneixença i de contacte per enfortir les relacions internes i externes d’aquest sector cultural perquè, ara per ara, encara és necessari treballar tots plegats, colze amb colze, per traure endavant allò que, en qualsevol altre país, seria d’allò tan normal però que al nostre malmès racó, és una de les anormalitats més cridaneres i esfereïdores. Però la reivindicació no exclou la diversió, així que, com anys anteriors, tot això ho farem sense renunciar al component lúdic i proporcionant a la música un embolcall alegre, de festa popular de poble, al marc incomparable de la Plaça de Benimaclet, testimoni del que va ser l’antic llogaret i actual barri de la ciutat.




El format bàsic serà semblant a les anteriors edicions, és a dir, breus actuacions a l’entaulat en format acústic o semiacústic combinades amb entrevistes o presentacions divulgatives i promocionals. Podreu tocar, podreu parlar, podreu fer ambdues coses o fins i tot només passejar-se per ací per tafanejar i xerrar amb amics i col·legues, això ja a gust de cadascú. Si sou productors, podreu mostrar les novetats i tot allò que penseu puga contribuir a la difusió de la nostra cultura musical i també contar allò que desitgeu. Nosaltres, la gent de Benimaclet Viu, ficarem l’espai i crearem l’ambient adient per fer tot açò i, si és ben cert que aprofitarem el vostre talent per a fer una bona vesprada de festa, el què voldrem deixar com a pòsit perdurable en tots els assistents serà l’estima per la vostra incommensurable feina.


Molts de vosaltres ja heu participat, al menys, en alguna de les tres edicions anteriors i per tant sabeu bé com funciona. Iniciarem la Fira a partir, més o menys de les 16:00 h, després de la paella popular i aprofitant la relaxació de l’hora del cafè. A les 19:00 h donarem pas al gran ball popular a la plaça, així que tindrem tres hores per fer un bon repàs del que ara mateix tenim l’abast. Per refrescar la sempre fugissera memòria, podeu consultar el bloc de Benimaclet Viu, on trobareu resums adients a l’apartat corresponent o resseguir les informacions del COM (Col·lectiu Ovidi Montllor). Els que no heu tingut ocasió encara de participar, no ho dubteu més i feu-se un lloc a la placeta si no teniu cosa millor a fer eixa vesprada de dissabte. I si teniu un grup potent i electrificat -cosa què de moment està fora del nostre abast tècnic el poder-lo fer sonar com cal- i no us atreviu a fer-ne un parell de cançonetes acústiques, passeu-se de totes maneres per parlar-ne i porteu els vostres discos per mostrar-los, que tota pedra fa paret i ens fa falta fer-ne una de ben gruixuda.

I al respecte de ficar pedres a la paret, enguany l’avanç en la difusió de la nostra música ha estat espectacular amb l’obertura o recuperació de nous espais d’actuació, amb l’entreteiximent d’una ampla xarxa social de comunicació virtual, amb la proliferació de revistes electròniques que recullen i amplifiquen el que dia a dia va creixent de manera exponencial, així com amb el sorgiment de nous mitjans de comunicació alternatius, als quals també convidem de bon grat a ésser presents a Benimaclet. Aprofitem bé, doncs, tot aquest teixit comunicatiu alternatiu que ara va consolidant-se, fruit de tants anys de feixucs esforços, perquè tothom se n’assabente del que es mou per ací i més enllà.

Per a qualssevol dubte o aclariment, dirigiu-vos al nostre coordinador, Ernest Estornell. Si desitgeu fer-nos un poc més feliços cantant-nos un parell de cançons en directe, contacteu, a més a més, amb Àlvar Carpi per tal de fer-ne la millor planificació possible i traure’n el millor rendiment del temps disponible. Necessitem anar coneixent ja la vostra intenció de participar. I recordeu que abans, de bon matí i fins migdia, Benimaclet t’estime s’iniciarà amb cercavila, colla de tabals i dolçaines, música de banda, fira d’entitats cíviques, jocs infantils, animacions de carrer, taller de danses i paella popular i que esteu tots convidats a venir, gaudir i dinar amb nosaltres per aprofitar al màxim tota la jornada.

Si voleu conèixer més detalls del que hem fet fins ara, el perquè i com, tenim al vostre abast un breu dossier per descarregar amb informació més detallada. També a la pestanya Fira de la Música del bloc de Benimaclet Viu trobareu descripcions de les jornades anteriors, així com informació general sobre el Benimaclet t’estime, i si preferiu escoltar a llegir, ací podreu trobar el fragment del lamentablement desaparegut programa Alta Fidelitat, d’Amàlia Garrigós i de Pau Vendrell, on parlem de l’edició de l’any passat.
BENIMACLET VIU 
Benimaclet, 12 abril 2013





III FIRA DE LA MÚSICA DE BENIMACLET






CRÒNICA 2012



La música, a Benimaclet, es viu. Això ja ho hem explicat mil voltes, encara que no deixarem de fer-ho. Per tant, en totes les nostres activitats la música ocupa un eix central vertebrador què s’expandeix en nombroses branques plenes a vessar de fruites aromàtiques i sucoses per omplir de sons un espai de comunicació, de transmissió de tradicions, d’intercanvi social -queda ben clar que no estem parlant de la música banal, prefabricada per a l’entreteniment massiu i amb l’objectiu del rendiment comercial immediat- de cohesió com a poble i de cor bategador de cultura viva. Si afegim, a  més a més, la percepció de que la música no és una cosa que ve de fora, sinó que naix de dins nostre i explica les coses què vivim i com les vivim, el seu potencial educatiu i didàctic, especialment per als més menuts però també per als més grans, és absolutament irrenunciable. Amb motiu de la primera Fira de la Música de Benimaclet, integrada dins dels actes de la Trobada d’Escoles en Valencià de la Ciutat de València del 2010, ja ho varem explicar, però per si de cas aneu una mica fluixos de memòria, podeu recordar-ho revisant el periòdic Trobada, pàgina 18 (i ja de pas, altres fulls no menys interessants).



Per tercer any consecutiu hem tornat a organitzat aquesta trobada oberta de músics què, com ja varem explicar per escrit i de viva veu, té la doble vessant de la interacció dels músics entres ells i amb el públic general, fidel o nouvingut. El format és simple: un parell de cançons amb instrumentació senzilla a mode de presentació i una breu entrevista on comentar què hi ha de nou a cada casa. Com en anterior edicions, Ernest Estornell va guiar la travessia -aquesta volta amb oratge ben incert- amb la inestimable assistència d'Àlvar Carpi a peu d’entaulat i amb el gran mestre i savi musical Josep Vicent Frechina  micròfon en mà per fer-nos conèixer tot el que es cuina a cada llar i del qual espere que tots haureu llegit ja el seu monumental La cançó en valencià: dels gèneres tradicionals als repertoris moderns. I tot això, a l’incomparable marc de la plaça de Benimaclet, on l’essència de l’antic poble de l’horta encara es respira a cada alenada.



Així, després d’haver fet desaparèixer les saboroses paelles cuinades per la gent del CS Terra, el primer a tenir el coratge de pujar a l’entaulat -cal recordar que aquest és el moment menys favorable- va ser Andreu Valor, qui ens va portar un tast del seu nou disc A l’ombra de l’obscuritat, disponible aleshores en versió digital, perquè el disc físic -joies que cal buscar, comprar, conservar, protegir, estimar i gaudir sempre- encara va tardar uns dies més en distribuir-se. El va succeir Lluís Vicent, molt engrescat als preparatius previs i que també es troba en preparació d’un nou treball què espera enregistrar aviat. Joan Villalonga va representar els TanStuPids i, en solitari, ens va fer un tast de seu pop enganxós i simpàtic què va causar molt bones sensacions entre el públic.



El veterà Rafa Xambó va ocupar l’entaulat recuperant un clàssic del seu repertori i acompanyat per Albert Ortega, qui va restar per oferir-nos també una mostra del seu treball propi com a Bertomeu, el primer amb nou disc en preparació i el segon amb nou disc quasi acabat d’estrenar. Francesc Burgos, d’Amanida Peiot i de la productora LaCasaCalba, va venir amb la seua vessant més infantil, és a dir, com a representant de la Petita Amanida Peiotaire. El va seguir el mallorquí Pep Toni Ferrer, en representació d’Oliva Trencada i amb el seu recent Perleta negra. A continuació, altre veterà, Xavier Morant, va ocupar l’entaulat junt a Abraham Rivas i la seua flauta màgica per deixar-nos escoltar un bocí d’eixa delicatessen què és el seu Revolutum. Immediatament després vam presenciar altra formació inusual, perquè Carles Pastor (que ja va estar amb nosaltres l’any passat) venia acompanyat de violí elèctric per oferir-nos unes versions alternatives del seu últim disc Els ulls de Bob. I a continuació va arribar el torn del grup local Poetes Anònims, sorgit de l’institut Ferrer i Guàrdia de Benimaclet i què, malgrat la joventut dels seus components, va saber mostrar tot el seu potencial de cara a un futur que potser no estiga massa llunyà. I només apujant un poc la mitjana d’edat, els locals varen ser seguits de Tardor, guanyadors de l’Amplifica’t d’ACPV d’enguany, què s’atreviren a presentar-nos el seu rock alternatiu en versió totalment acústica com a aperitiu de l’actuació que farien divendres següent al mateix institut Ferrer i Guàrdia en el concert de La Gira 2012 d’Escola Valenciana.


El simpàtic Hugo Mas, què també va atrafegat amb noves cançons entre les mans, ens va mostrar altra volta el seu magnetisme sobre l’entaulat encantant al personal que envoltava la plaça. Finalment, el tancament va ser a càrrec de VerdCel, en la figura d’Alfons Olmo, què arribaven amb el nou disc-llibre farcit dels impagables dibuixos de Dani Olmo, Els dies del saurí, una barreja estilística i un vessament de creativitat que només es pot explicar escoltant-lo i veient-lo. Menció especial també es mereixen els tècnics de SIMES Àudio, què varen acomplir amb escreix els seu treball, malgrat la constant amenaça de pluja i la intensa dinàmica que el muntatge de la Fira de la Música porta. I mentres tot açò passava a l’entaulat, a les vores de la plaça -on també es congregaven més músics que, sense actuar en directe, no van voler perdre-s’ho- les productores discogràfiques Mésdemil, LaCasaCalba i Comboi Records estenien el seu ampli ventall de productes, per a que tothom fora conscient de que hi ha més, molt més, i de que, malgrat el bandejament i la marginalització, la música pròpia creix imparablement en quantitat i, sobre tot, en qualitat, com ho demostra la incessant i incommensurable feina de l’aixopluc que ens cobria a tots plegats: El COM (Col·lectiu Ovidi Montllor de Musics i Cantants en Valencià).


En arribar la cloenda de la III Fira de la Música de Benimaclet, tots estàvem ben contents perquè, malgrat l’amenaça constant de la pluja, havíem reeixit a ajuntar el bon grapat de músics que us hem descrit i crear el clima que volíem: l’ambient distés i cordial d’intercanvi i de cooperació tant entre els mateixos músics com entre ells i el públic, l’ajuntar diferents generacions de creadors i de receptors -aquesta música és rep i es gaudeix, però mai no és consumeix- tot just allò que és més difícil de trobar en una actuació convencional i què és el valor afegit que nosaltres busquem amb aquesta experiència singular. Fa bé parlar de música i de músics, i si a més ho podem fer amb els mateixos músics, mil voltes millor. Això fa que la nostra música siga encara més nostra, perquè no només compartim la seua escolta, sinó que també intercanviem experiències i sentiments col·lectius.


L’amenaça de pluja semblava ja completament esvaïda mentre es preparava la part musical més festiva. Cap a les set del vespre, Ballàgora, el nou grup format per músics ben coneguts dins l’àmbit de la música tradicional valenciana i més enllà -Xavi Folch, Paco Medina, Juanjo Blanco, Pep Mama i la veu de Maria Amparo Hurtado- va desplegar el seu repertori tradicional -i no tant- mentres l’ample espai deixat front l’entaulat s’omplia de gent amb moltes ganes de ballar. La fam de ball ja es va poder comprovar al taller matinal de balls tradicionals, dirigit per Anna Codonyer i a la qual es fa afegir el reforç de Vicent Marín, del grup de danses tradicionals L’esvaraeta per marcar els passos tradicionals i guiar-ne la gent menys instruïda.



Fer poble no és només mirar cap endavant, cap al futur, sinó recollir tota l’herència i patrimoni immaterial -ara que està tan de moda aquesta denominació- que tenim al darrere, projectar-lo cap endavant i convertir-lo en el que mai hauria d’haver deixat de ser: el nostre ciment de cohesió com a poble. I això ho saben molt bé els integrant de Ballàgora, què es belluguen des de les més antigues tradicions musicals fins a les més actuals -sense deixar el filtre dels sons tradicionals- per oferir-nos un bon bocí d’aquest important patrimoni cultural però sempre amb en el seu acurat embolcall lúdic i festiu.


I després del ball i de l’intensa jornada del Benimaclet t’estime, calia recuperar un poc de força. Assossegats, cansats -però contents- la gent de Benimaclet Viu i tots els que varen voler fer-nos costat, varem gaudir del merescut i relaxant sopar a l’aire lliure sota la llum groguenca i càlida dels fanals de la plaça. Però entre conversa i conversa d’amics, no deixarem de planificar més esdeveniments, perquè ja sabeu que Benimaclet Viu no para mai i que prompte, molt prompte, tindrem una nova ocasió de fer viu el nostre poble i la nostra cultura, què és la nostra raó d’ésser.


NOTA 2012
La Fira de la Música de Benimaclet és un fet ben singular al nostre panorama musical. Es va concebre com una trobada oberta de músics i cantants amb dues vessants diferents però complementàries. Per una banda, a l’ombria, hi ha el retrobament de la gent relacionada amb la música popular -pop, rock, folk i cançó d’autor- què inclou no només els propis músics, sinó també productors, discogràfiques, promotors i programadors amb la intenció d’intercanviar impressions, debatre perspectives, encarar problemes i trobar sinèrgies que impulsen la col·laboració dels nostres músics i el foment de la música en valencià. A l’altra vessant, a la solana, hi ha la trobada amb el públic en general, amb la gent que desitja conèixer i escoltar la música feta en la nostra llengua i què, tot i que  circumscrita a un determinat espai i moment, pot actuar com un potent altaveu per amplificar les seues troballes i més ara que el boca-orella virtual obre tants camins i pot arribar tan lluny.


I tot això s’esdevé en un ambient informal, divertit, sense encotillaments, perquè la Fira de la Música s’integra dins els actes de Benimaclet t’estime, jornades culturals i lúdiques organitzades per la plataforma Benimaclet Viu. Tant és així que, a l’emblemàtica plaça de Benimaclet, testimoni de l’antic poblet de l’horta que va ser l’actual barri de la ciutat, es recupera el carrer i es recrea una autèntica festa de poble i popular, però de continguts ben actuals, focalitzats en la nostra cultura i projectats des de les nostres tradicions més ancestrals.

La III Fira de la Música de Benimaclet serà, enguany, dissabte 5 de maig, a partir de les 16:00 h, després de la jornada matinal de Benimaclet t’estime amb cercavila, colla de tabal i dolçaina, fira d’entitats cíviques i veïnals, partides de pilota, jocs infantils, música de la banda del Centre Instructiu Musical de Benimaclet, taller de danses tradicionals, teatre de titelles i dinar de germanor. Per l’entaulat, per a fer-nos un breu tast en directe de la seua música i coordinats per Àlvar Carpi, i pel set d’entrevistes, encomanat a Josep Vicent Frechina i Ernest Estornell, passaran Amanida Peiot, Andreu Valor, Bertomeu, Carles Pastor, Hugo Mas, Lluís Vicent, Naia, Oliva Trencada, Pau Miquel Soler (Arthur Caravan), Pepet i Marieta, Poetes Anònims, Rafa Xambó, TanStuPits, Tardor, VerdCel i Xavier Morant, què no és poca cosa i, a més, la plaça acollirà més músics que pel format simplificat i acústic de les actuacions no podran pujar a l’entaulat, però no es volen perdre l’esdeveniment. Hi seran també presents el Col·lectiu Ovidi Montllor de Músics i Cantants en Valencià (COM), Comboi Records i la Valencian Music Association (VAM) què integra les productores i promotores LaCasaCalba, Mésdemil, Metrònom, Pro21 i Suport Produccions.

La III Fira de la Música de Benimaclet finalitzarà, a les 19:00 h, amb l’actuació del grup de ball tradicional Ballàgora, integrat per músics de reconegut prestigi dins el nostre panorama musical i què, procedents de diverses formacions i estils, s’han reunit en aquesta formació per a, sens dubte, fer un bon enrenou: Xavi Folch, Paco Medina, Juanjo Blanco, Pep Mama i Maria Amparo Hurtado, a més d’Anna Codonyer com a directora de ball. La jornada conclourà amb sopar de pa i porta, sempre a la Plaça de Benimaclet.

Ernest Estornell
Benimaclet, 29 d’abril de 2012



(Teniu una versió descarregable, què ha sigut distribuida com a nota de premsa).




CRIDA I CONVIT ALS MÚSICS 2012






Benvolguts i molt estimats músics, ens és grat anunciar-vos que, per tercer any consecutiu, la Fira de la Música de Benimaclet engega motors. El que va començar al 2010 com un complement a la Trobada d’Escoles en Valencià del Cap i Casal va tenir continuïtat al 2011, dins de les jornades lúdiques i culturals anomenades ‘Benimaclet t’estime’ organitzades per Benimaclet Viu, una experiència carregada d’il·lusió que ens va deixar molt bon regust. Enguany tornem amb les bateries ben recarregades per a tornar a obrir escletxes als murs que ens envolten i fer visible el que els mitjans oficials sovint ens amaguen: un poble que batega i viu al ritme de la seua llengua i tradicions.

La III Fira de la Música de Benimaclet serà, enguany, dissabte 5 de maig i, sobre tot, volem que siga una trobada oberta de músics i cantants, però també de productors, promotors, programadors -si encara existeixen- i fins i tot mitjans de comunicació; un fòrum obert d’intercanvi dins el món de la música en valencià, un espai de divulgació i de coneixences per tal d’enfortir les relacions internes i externes d’aquest sector tan maltractat i menystingut. Però tot això ho farem sense renunciar al component lúdic i proporcionant a la música un embolcall divertit, de festa popular de poble al marc incomparable de la Plaça de Benimaclet, testimoni del que va ser l’antic llogaret i actual barri de la ciutat.

El format bàsic serà semblant a l’any passat, és a dir, breus actuacions a l’entaulat en format acústic o semi-acústic combinades amb entrevistes o presentacions divulgatives i promocionals. Les activitats no són excloents: podreu tocar, podreu parlar, podreu fer ambdues coses o fins i tot només passejar-se per ací per tafanejar, això ja a gust de cadascú. I si sou productors, podeu contribuir a la mostra de música en valencià portant els vostres discos, mercaderies diverses i tot allò que penseu puga contribuir a la difusió de la nostra malmesa cultura musical. Penseu que nosaltres, l’entusiasta gent de Benimaclet Viu, fiquem l’espai i creem l’ambient adient per a fer tot açò i ben bé que aprofitem el vostre talent per a fer una bona vesprada de festa, però el què volem és que la principal beneficiària siga la música en valencià i la incommensurable feina dels que la feu possible, ficant el nostre humil granet de sorra per escampar-la. Ja ens agradaria que aquest granet redolara vessant avall d’una gran muntanya i acabara provocant el més gran allau mai vist per soterrar tota la banalitat aliena i el balafiament que ens envolta!

Molts de vosaltres ja heu participat a les dues edicions anteriors i per tant sabeu bé com funciona. A més a més, el COM (Col·lectiu Ovidi Montllor), important impulsor d’aquesta iniciativa, ja fa unes setmanes que va fent feina de captació i coordinació entre els seus socis. Però per refrescar la sempre fugissera memòria, podeu consultar el bloc de Benimaclet Viu, on trobareu resums adients a l’apartat corresponent. Els que no heu tingut ocasió encara de participar, no ho dubteu més i feu-se un lloc a la placeta si no teniu cosa millor a fer eixa vesprada de dissabte. I si teniu un grup potent i electrificat -cosa què de moment està fora del nostre abast tècnic el poder-lo fer sonar com cal- i no us atreviu a fer-ne un parell de cançonetes acústiques, passeu-se de totes maneres per parlar-ne i porteu els vostres discos per mostrar-los, que tota pedra fa paret i ens fa falta fer-ne una de ben gruixuda.

Al respecte, és molt important la difusió d’aquest acte, que ja sabeu només pot ser per boca-orella -incloses les virtuals, òbviament- i per a facilitar la tasca publicitària, enguany, el nostre dissenyador Ovidi Sambonet ens ha preparat un cartell específic de gran impacte visual que en breu us faré arribar per a que l’envieu per cels i muntanyes i el pengeu fins als fils d’estendre la roba (el que teniu ací apegat és encara un esbós previ que cal afinar). I si sou afeccionats a fer córrer les paraules, podeu també fer esment del què açò serà i utilitzar aquest escrit o part d’ell per al que considereu més oportú: recordeu que sobre tot volem que s’escolte i es parle de música en valencià i que generar expectatives i atenció és una feina col·lectiva a l’abast de tothom ara per ara.

Per a qualssevol qüestió, no dubteu a respondre aquest missatge i comunicar-ho al nostre coordinador, Ernest Estornell (estornee@uv.es). I si considereu que és imprescindible la vostra presència a l’entaulat, que el món serà una mica millor si feu un parell de cançons en directe, contacteu amb el nostre polifacètic i versàtil Àlvar Carpi (alvar.carpi@uv.es). Per tal de fer-ne la millor planificació possible i traure’n el millor rendiment del temps disponible, necessitem anar coneixent ja la vostra la participació a les diferents modalitats: actuació, entrevista i mercadeig, fonamentalment. Recordeu que abans, de bon matí i fins migdia, ‘Benimaclet t’estime’ s’iniciarà amb cercavila, colla de tabals i dolçaines, música de banda, fira d’entitats cíviques, jocs infantils, titellaires, taller de danses i paella popular i que esteu tots convidats a venir, gaudir i dinar amb nosaltres.

Ernest Estornell
Benimaclet, 7 abril 2012




La II FIRA DE LA MÚSICA DE BENIMACLET, un espai de trobada i intercanvi per a músics i públic.

BENIMACLET, 9 d'abril de 2011

A la nostra societat actual, cada volta més dominada per la banalitat i el mercantilisme, cal reivindicar el valor de la música com a element vertebrador i integrador, a més de com eina d’educació infantil i juvenil per la seua potent capacitat de cohesionar individualitats disperses i d’arrelar ben al fons en la construcció de la personalitat particular. Des del més profund convenciment de que la música és molt més que un simple entreteniment buit de contingut, la plataforma d’entitats i col·lectius BENIMACLET VIU va organitzar, dissabte 9 d’abril del 2011, la II FIRA DE LA MÚSICA DE BENIMACLET, evolució natural de la primera experiència que es va desenvolupar al 2010, dins el marc de la multitudinària Trobada d’Escoles en Valencià de la Ciutat de València celebrada a aquest antic poble de L’Horta, actualment barri de la ciutat.

La FIRA DE LA MÚSICA es va organitzar en dues vessants complementà-ries. Per una banda, es va voler mostrar a la gent de Benimaclet i d’altres indrets propers i llunyans que per allà es deixaren caure una mostra de l’enorme varietat estilís-tica que actualment ens ofereix la nostra música i de la gran qualitat artística que han assolit els nostres cantants i músics, malgrat la precarietat i fins i tot el bandejament dels mitjans de comunicació massius que sovint pateixen. Per l’altre costat, va voler ser una ocasió de trobada per a músics, productors i promotors, un espai on poder intercanviar impressions i enfortir contactes per tal de reforçar un sector cultural de gran importància per a noves i antigues generacions i que no rep el suport que es mereix.

L’organització va posar a disposició dels músics participants un entaulat i un equip de sonorització mínim per tal que aquells que ho desitjaren pogueren mostrar en directe una part del seu treball. Així, el grup de ball folk Rascanya, que continua fent girar la seua maqueta “Rascanya 1”, va inaugurar la secció de directes, quasi a la sobretaula del dinar popular. El relleu el prengué el riberenc Néstor Mont, presentant el recentment editat nou treball en solitari “Amor de terra” i acompanyat per Pere Ródenas al baix. Els va succeir el Doctor Dropo, nom amb que Francesc Pedroche es va reinventar com a cantautor poètic i satíric anys després de la dissolució del mític grup de rock Dropo i que va portar el seu últim enregistrament “Psicòtrops”. A continuació, el torn va ser per al grup Naia, grup en revalorització constant que, a pesar de la formació un poc reduïda en que es va presentar, va oferir un reeixit tast del seu disc “Joc d’emocions”, més una versió nova del conegut tema de Raimon “Parlant-me de tu”. Carles Pastor va portar “Els ulls de Bob” acabat d’imprimir, on tracta textos de poetes valencians i els engronsa en músiques de clara influència dylaniana, tot això embolcallat en una original i variada presentació gràfica obra de Jordi Albinyana; a l’entaulat va fer-ne un tast, acompanyat també per Pere Ródenas, però aquesta volta a la guitarra. Les actuacions breus varen ser concloses per la Gent del Desert, que ens portava davall el braç el seu molt recent “Celebració de la tempesta” i que, a pesar de l’atípica formació amb que es presentaren, varen deixar ben clar perquè és un projecte ja ben consolidat.

Mentres els músics es rellevaven, es va aprofitar per xerrar un poc en públic, com si d’un set radiofònic es tractara. Així, els músics també pogueren donar a conèixer les seues novetats i impressions. Ernest Estornell, de BENIMACLET VIU, va exercir l’ofici, prestat i fugisser, d’entrevistador. Però clar, el format de mini-actuació acústica, òbviament, no va donar cabuda a molts altres representants de la música valenciana que també varen acudir a la cita, uns per portar les seues novetats discogràfiques, altres per conversar un poc a micro obert, molts per retrobar-se amb amics i companys i uns quants, només per tafanejar. La plaça de Benimaclet va quedar farcida de músics, entre els quals es trobaven components dels grups Obrint Pas - a l’aguait de l’eixida definitiva del seu nou esperat disc “Coratge” - i La Gossa Sorda, tots dos protagonistes del concert “10 anys del Terra”, el passat 2 d’abril, amb què BENIMACLET VIU donava inici a les jornades “Benimaclet t’estime”; Rafa Xambó, quasi acabat d’arribar de presentar el seu guardonat “Andanes” al BarnaSants; Artaica, el nou grup de Mara Aranda, Xavi Folch, Agustí Vidal i Sergi Rajadell amb “Nits cosides”; Sergi Contrí, què ja té quasi enllestit el seu segon enregistrament; gent de Rapsodes i El Trineu Tanoka, tots dos també amb disc acabat de publicar, membres de les rondalles de Pep Gimeno “Botifarra” i de Carles Dénia i del grup Carraixet; i veterans incombustibles com Julio Bustamante, ara amb la col·laboració Maderita, Carles Enguix, amb el seu nou producte “Lògic” i Xavier Morant, també anunciant l’eixida de “Revolutum”. Finalment, Josep Vicent Frechina, gran crític i musicòleg, va arribar a temps d’afegir-se a la festa musical, procedent directament de Manresa i a punt de presentar oficialment el seu nou llibre “La cançó en valencià: Dels gèneres tradicionals als repertoris moderns”.

I tot açò no haguera estat possible sense la participació en primera línea del Col·lectiu Ovidi Montllor (El COM), agrupació que acull actualment a més d’un centenar de grups i cantants en valencià per tal de reforçar el seu coneixement i divulgació, organitzar circuits d’actuacions i potenciar l’impacte mediàtic, sobre tot mitjançant el lliurament dels “Premis Ovidi Montllor”, dels quals en breu es publicarà la convocatòria de la sisena edició, els COMconcerts i el circuit So de Sons. A un costat de la seua parada es trobava la del segell discogràfic Comboi Records, que aglutina gent com Eva Dénia, Gent del Desert i Carles Dénia, entre d’altres, mentres que a l’altre costat es va instal·lar el segell Mésdemil Produccions, que actualment està desenvolupant una frenètica activitat de gravació, edició i promoció de molts músics novells i alguns de no tant, com Rapsodes, El Trineu Tanoka, Arrós Caldós, Batà, Miquel Herrero i Els Autòmats, Andreu Valor, VerdCel, Pepet i Marieta, Agraviats, Odi, Lilit i Dionís, Ànima Maleïda, Indefinits, Red Roja, Enderrocks, Pellikana, Bertomeu, Ovidi Twins, Ender o Make Some Are Us entre d’altres.

A dos quarts de set, l’entaulat va ser ocupat per una sucosa novetat: Benimacletfolc, el grup de ball popular i festa format per prestigiosos músics de Benimaclet: Xavi Folch (Artaica), Àlvar Carpi (Quamlibet i 21 Grams), Paco Medina (Quamlibet), Pere Ballester (Rascanya) i l’excepcional veu de Maria Amparo Hurtado. Al matí ja s’havia fet un taller, dirigit per Anna Codonyer, per practicar els balls, però a l’hora de la veritat, la plaça es va veure plena a vessar de gent seguint les passes de les masurques, polques i tarantel·les que Benimacletfolc anava llançant a l’aire com l’encanteri del flautista d’Hammelin: impossible restar quiet sense ballar. Sincerament, una molt grata sorpresa que va crear un ambient incomparable.

Després de la disbauxa, va arribar l’assosse-gament. Feliu Ventura va ocupar l’entaulat, aquesta volta flanquejat per l’inseparable Borja Penalba i la cel·lista Sara Chordà. Feliu i Borja comptaren amb un clar i incondicional suport de molts amics de joventut entre el nombrós públic, però també varen colpir gent que era la primera volta que escoltava les seues cançons profundes, filades amb poesia, enlairades per la veu tremolosa i emotiva de Feliu, engronsades en els acords de la guitarra de Borja i acaronades, de vegades, pel violoncel de Sara. Tota una retrospectiva del camí recorregut pel cantautor xativí, des del ja llunyà “Alfabets de futur” (2006) i més enllà, però que ja va anunciar ben clar que està enllestint noves cançons, que molt prompte les enregistrarà i que a la tardor presentarà el nou disc que tanta gent està esperant des de fa temps i que, segons ha deixat escrit ell mateix, serà un disc de síntesi, d’essència, de concreció, sense artificis ni embolcalls interferents, des de l’activisme musical i el compromís poètic. Sense dubte, es farà llarga l’espera.

I en això va caure la nit, quasi estiuenca, i una espectacular taula per a més de 150 veïns va travessar la plaça i part del carrer de punta a punta per sopar entrepans ben farcits. La nit no podia acabar sense la màgia de la música d’arrels més profundes, i les albades varen ressonar de nou als cantons dels vells carrers de l’antic poble de L’Horta per concloure unes jornades inoblidables.

Cal no oblidar que la II FIRA DE LA MÚSICA DE BENIMACLET va ser el tram final de les jornades “Benimaclet t’estime”, organitzades per BENIMACLET VIU per primera volta aquest any. Dites jornades van tenir l’inici al multitudinari concert “10 anys del Terra” - vora vuit mil persones - d’Obrint Pas i La Gossa Sorda el passat 2 d’abril i han inclòs la taula redona “De la València global a les valències resistents”, protagonitzada per membres de diferents col·lectius i plataformes veïnals de la ciutat de València i on es varen mostrar altres formes de viure, relacionar-se i interaccionar amb l’entorn urbà; la xerrada-presentació del nou disc d’Obrint Pas, “Coratge”, on, al IES Ferrer i Guàrdia, Xavi Sarrià i Miquel Ramos varen explicar totes les històries d’aquest extraordinari disc-llibre d’imminent lliurament a les botigues; l’acció “Recuperem els carrers!”, on alumnes de la recentment creada Escola de Pilota de Benimaclet, mestres i amics van ocupar el carrer per jugar al raspall i reivindicar els seu ús públic, tradicional i lúdic, tot sota la tutela d’Álvaro, el gran campió de Faura, i la jornada matinal del dissabte 9 d’abril, on la plaça de Benimaclet va ser envaïda per colles de dolçainers, xarangues, La Muixeranga de València, els gegants Moro Maclet i Tirant Lo Blanc, la mostra de col·lectius i entitats veïnals vingudes d’altres cantons de la ciutat, la final del torneig d’escacs del Centre Instructiu Musical i l’Associació de Veïns, el jocs gegants de Clarió, l’espectacle de titelles per a grans i menuts de Lluerna Teatre, el taller de danses populars, mostres de productes decoratius artesanals, actuacions dels artistes de carrer del Kaf Café, el dinar i el sopar populars i tantes coses més per reforçar la coneixença i la col·laboració entre veïns i tornar a reivindicar l’ús del carrer com a espai públic comú, com a lloc de trobada, coneixença i intercanvi entre les persones.

Ernest Estornell
BENIMACLET VIU
10 d’abril de 2011

*Fotografies d’Ernest Estornell i Joan Vicent Estornell

Si ho voleu, teniu accessible una versió descarregable d'aquesta crònica, imcompleta i injusta, però limitada per espai i temps.



Trobada oberta de músics i cantants
CRIDA ALS MÚSICS I CANTANTS


Abans de la voràgine fallera, el Col·lectiu Ovidi Montllor (COM) us va fer arribar un missatge on s’explicava que la plataforma Benimaclet Viu està organitzant la II Fira de la Música, vist el suport que va tenir la primera edició, la qual, l'any passat, varem fer coincidir amb la Trobada d'Escoles en Valencià de la ciutat de València. Aquesta segona edició formarà part de l’esdeveniment Benimaclet t'Estime que es celebrarà del 2 al 9 d'abril. L’inici serà ben sonat, amb el concert del 10é aniversari del Centre Social Terra protagonitzat per La Gossa Sorda i per Obrint Pas, com a presentació oficial del seu nou disc, que es podrà adquirir per primera volta al concert. Al llarg de la setmana tindrem nombrosos actes com xerrades obertes, exposicions, presentacions, partides de pilota al carrer i més, per a culminar en la jornada del 9 d’abril.

Eixe dissabte començarem amb una mena de fira d’entitats, col·lectius i botigues, amb jocs infantils, taller de pilota, cercaviles musicals i danses. Per un costat, volem mostrar la identitat diferencial de Benimaclet a la gent que ho ignora, i per l’altre, donar un exemple de l’altra València, de la València submergida i bandejada, del “país invisible”, com diu Josep Vicent Frechina, que també hi serà present. A continuació de la part matinal, farem un dinar popular i en acabar, entraren pròpiament a la part musical, a la qual estem convidant molta gent d’altres barris/pobles de València i sobre tot, molts mitjans de comunicació.

L’idea és començar a l’hora del cafè, cap a les quatre i mitja o abans si podem (depèn si ja tenim tot preparat - entaulat, equip i proves de so - per al concert final), però aquesta volta ho hem dividit en dues parts. Primer farem una fireta musical amb parades de productores discogràfiques, promotors i grups particulars, on es puga mostrar i vendre discos i altre marxandatge, amb un espai especial per a que la premsa puga contactar amb els músics, mentres l’entaulat restarà a disposició de qui vulga fer un parell de cançonetes en directe, com varem fer l’any passat i dir la seua al micròfon mitjançant una breu entrevista.

Cap a les 6 de la vesprada, la plaça serà ocupada per una ballada popular als sons de Benimaclet Folc, el grup local de música festiva i ballable tradicional codirigit per Xavi Folch i Àlvar Carpi. Si cal, podrem disposar d’un espai addicional proper per continuar les presentacions en directe. Cap a les 19:30-20:00 ens retrobarem tots altra volta a la plaça, per tal de gaudir del concert especial, amb grup complet, de Feliu Ventura, segon concert del 10é aniversari del Centre Social Terra. En acabar, n’hi haurà sopar de pa i porta i acabarem el dia (o més be la nit) amb un recital espontani de cant d’estil.

Si la idea us sembla engrescadora i voleu participar, actuar, ser entrevistats, vendre discos o simplement divertir-se, no dubteu a comunicar-me’l. Si podeu i us ve de gust fer-ne un parell de cançons a l’entaulat (el temps disponible dependrà òbviament del nombre total d’inscrits), disposareu d’una sonorització bàsica que, malgrat que no m’he ficat d’acord encara amb els tècnics de so, consistirà en un parell de micros i un altre parell de caixes d’injecció (si puc, intentaré aconseguir més coses, però no podem interferir massa amb la sonorització del concert posterior). Si voleu fer-vos una idea, sobre tot els que l’any passat no estiguéreu, mireu-se ací un recull de fotos, cortesia de Francesc Estrela, on es veu clarament com ho varem fer.

I si voleu ajudar, ara, el que més necessitem és que açò és sàpiga. Estem preparant una nota de premsa que publicarem en breu als nostres blogs i passarem també als mitjans de comunicació. En quan la trobeu publicada, no dubteu a copiar-la als vostres blogs, webs i myspaces, a enganxar-la a totes les xarxes possibles i a reenviar-la al vostres familiars, amics i companys. Tanmateix, comenteu, parleu, crideu per tot arreu que açò està a punt d’ocórrer i que serà una cosa gran, de no perdre’s per res del món. Entre tots ho aconseguirem.

Aquest detallat missatge, no apte per a qui no li agrada llegir massa però inevitable i estrictament necessari, l’envie a tothom del qual tinc l’adreça, independentment de si ja es troba inscrit o no. En els dies propers us aniré donant més detalls de l’esdeveniment, a mesura que anirem tancant actes. Moltes gràcies per la vostra atenció, interès i participació.

BENIMACLET VIU
Benimaclet, 22 març 2011

Versió descarregable ací.




FIRA DE LA MÚSICA EN VALENCIÀ
LA CRÒNICA PERSONAL
BENIMACLET ‐ 16 Maig 2010

Ernest Estornell



Ha sigut una Trobada fantàstica, de rècord, com ha sigut amplament recollit i escampat per la premsa, tant la tradicional com la digital. Hem fet més coses que mai, hem aconseguit que la nostra fora la Trobada més oberta i de més abast social i cultural fins ara i hem tirat endavant ambiciosos projectes sense precedents. Ara, quan ja estem a punt d’acabar, i que només ens queda el proper divendres amb el concert Benimaclet Viu‐Gira 10 que tots coneixeu, ja ens podem sentir ben orgullosos del que hem fet, però sense vanitats ni supèrbies, simplement des del convenciment de que això era el que s’havia de fer i ho hem aconseguit, amb l’esforç conjunt i desinteressat de moltes desenes de persones, tant del nostre estimat antic poble com de la resta de la ciutat i de més enllà, que hem treballat de valent i colze amb colze, alguns de manera més visible, altres potser no tant però de forma igualment valuosa, per tirar endavant aquest enorme projecte de futur que és l’escola en valencià i, sobre tot, per convertir‐la en una demanda social de primera magnitud.

Pel que a mi em pertoca, respecte a allò de la Fira de Música en Valencià, que sembla que ha agradat tant a molta gent, vull dir‐vos que el mèrit no ha sigut meu. Sí, ja sé que tots sabeu que això, que mai s’havia fet, va ser idea meua, que ha sigut el fruit de mesos de preparació intensa i d’interaccions i contactes per tot arreu, dia i nit, però no haguera estat possible sense el suport i enorme esforç d’Àlvar Carpi, que amb la seua insistència i energia vital ha sigut capaç d’arrossegar al Col∙lectiu Ovidi Montllor i de coordinar i ordenar allò que semblava a priori el caos més universal; sense la mestria tècnica de Xavi Folch, capaç de suplir les nostres mancances, de traure’ns dels forats imprevistos i de portar els comandaments de la taula de so com el capità de vaixell que destrament s’escapoleix de la tempesta; i sense l’incommensurable dimensió humana de Josep Vicent Frechina, el més gran i més sabut dels savis musicals, que va vèncer el cansament i la son de la nit anterior passada cantant al ras per fer‐nos gaudir de la seua immensa capacitat comunicadora. Amb gent així, els motius per estar orgullós són dobles, perquè no només aquella idea tèrbola i difuminada que va nàixer fa molts mesos ha florit de manera tan reeixida, sinó perquè treballar amb ells ha estat un honor i un privilegi.

I per a vosaltres, estimats músics, el meu més sincer i profund agraïment. Què hagueren fet sense vosaltres? Vareu respondre a les meues crides amb entusiasme i diumenge, al Benimaclet “modern” de la confluència amb la ciutat, vareu acudir amb els vostres discos i guitarres sota el braç. Uns quants ens faltareu, llògicament per qüestions de feina, distància o totes dues alhora (i alguns mira que estàveu lluny!), però tot i així es vàreu reunir vora 50 músics pertanyents a una vintena llarga d’agrupacions, que no és poc ni mica! I el que més goig feia era veure com la gent, fins i tot la que hi havia a l’altra punta de l’entaulat, a l’extrem de la zona de la Trobada, s’hi anava acostant a les paradetes de discos o la taula de so i preguntava que qui era tal o qual, o qui havia cantant fa un moment o si a qui estaven entrevistant era aquest o aquell... Òbviament, la gent no venia preparada per a comprar discos, a pesar de que ho havíem anunciat, però molts dels que no vos coneixien abans, ara ja els sonen els vostres noms i potser se’ls trobareu a una propera actuació. Eixa era la idea.

Ja a la vesprada, amb l’ambient més relaxat i tranquil després del tancament dels tallers infantils i l’escampada de l’enorme gentada que es va aplegar a migdia, començaren les actuacions més llargues amb la simpàtica intervenció de Els Pabordets, les nétes i néts de Lleonard Giner, ànima del grup Carraixet junt a les seues filles, que just ara fa cinc anys va faltar. Que Els Pabordets varen fer una actuació molt graciosa i divertida és evident, però a mi, a més a més, em va fer molt de goig veure’ls cantar les mateixes cançons que més de 30 anys enrere escoltava cantar a les seues mares i iaio i que també varen ser les primeres cançons que va dependre al meu fill, quan encara no alçava un pam de terra.

Seguidament, la Coral infantil El Micalet va omplir l’entaulat per oferir‐nos part del seu nou repertori de poemes musicats del gran Marc Granell i pràcticament acabats d’enregistrar en un disc que veurà la lluny d’ací uns mesos, per acabar interpretant l’enganxosa cançó de la trobada “Tenim la clau” acompanyats per Àlvar Carpi, l’autor de música i lletra, fent de multiinstrumentista improvisat i el gran mestre Xavi Folch al baix. Sí, sí, altra volta ells: insubstituïbles!

I resseguint l’ordre d’edat, els decibels van fer una bona pujada a mans dels joveníssims The RockRoaches, que vinguts des de Sant Marcel∙lí, ens varen demostrar que també es pot fer rock dur en valencià, un estil del qual anem una mica curts, i que sense complexos, a més del temes propis, es llançaren a estrenar la seua adaptació a la nostra llengua de la mítica “Highway to hell” dels AC/CD, corejats per una bona colla d’amics i familiars. No em direu que no vos varen sorprendre? Espere que aquest exemple s’escampe com una nova grip i que, sobre tot els que esteu als instituts, es bolqueu per estimular, ajudar i promoure tant la formació de grups musicals als vostres centres com la divulgació de la nostra música no només mitjançant actuacions, sinó també activitats, xerrades, discofòrums i tot allò que vos passe pel cap, com ja uns quants estem fent. Repasseu el que vos vaig deixar escrit a la Revista de la Trobada de Benimaclet i no desaprofiteu aquesta extraordinària eina de cohesió cultural.

Arribats des d’Oliva, però amb més d’un peu enganxat a Benimaclet, els Donant pel Sak varen repartir, a continuació, els seu energètic ska‐hardcore als quatre vents. Què puc dir‐vos? Ja els vareu escoltar i veure, com varen dominar l’escenari i com de ràpidament varen guanyar adeptes amb temes tan ben filats com “Als teus ulls” i “Sempre diferent” entre d’altres. Recordeu que la seua maqueta vos la podeu abaixar directament des del seu “myspace” i que no vos penedireu de fer‐li unes quantes escoltades mentres arriba un esperat “llarga durada”. Penseu que els Donant pel Sak són només un exemple, molt ben reeixit, això sí, de tota una nova generació de grups de música ben joves que, havent begut de les fonts dels més veterans, els nostres molt estimats Obrint Pas i La Gossa Sorda, intenten obrir-se camí presentant‐nos les seues propostes i desenvolupant el seu propi estil. I vos puc assegurar que són munió: busqueu‐los, escolteu‐los, recolzeu‐los, reclameu‐los, exigiu‐los!

Ja a la caiguda de la vesprada, quan el cansament de la llarga i intensa jornada començava a pesar i gran part dels xiquets ja s’havien retirat a les seues llars, res millor que la cançó d’autor de Naia per oferir‐nos un fi de festa relaxat però de gran tendresa i emotivitat. Només varen poder fer‐nos un breu tast del seu disc “Joc d’emocions”, però això va ser suficient per a enganxar‐vos, ho sé, i sense menysprear els magnífics temes propis, també sé que vos va impressionar la versió de “M’aclame a tu” de l’enyorat Ovidi Montllor. Els Naia, grup intercomarcal, però també ben vinculat a Benimaclet, varen clarament demostrar la seua bona manera de fer les coses i el seu progressiu enlairament que no dubte contarà, a partir d’ara, amb el vostre suport.

Doncs bé, açò ha segut el resum que volia fer‐vos. Com ja vos havia explicat anteriorment, varem tenir cinc propostes ben diferents, en estils, edats i experiència, que ens varen regalar una vesprada inoblidable. I dic bé això de regalar perquè tots ells varen actuar de franc. A vosaltres, músics i cantants, vos agraeix profundament la vostra disponibilitat, col∙laboració i, al moment de pujar a l’entaulat, sense sonorització prèvia, només amb un “check‐sound” fet a corre‐cuita, el vostre coratge i la vostra entrega què ens va deixar instants inesborrables. I a vosaltres, espectadors, vos dic que si teniu ocasió de tornar‐los a veure, no la desaprofiteu, emporteu-vos els seus discos a casa, encara que siga una maqueta, parleu d’ells, comenteu-los, feu que altres els escolten, viviu i compartiu la seua música, feu que la nostra cultura plante cara a la globalització mercantilista, perquè hi ha de sentiments, sensibilitats i sensacions que només a casa nostra els podem trobar.

I a tot açò que ara vos he repassat breument i que vos promet expandir a poc a poc per a que res no s’escape de la memòria, cal afegir la cercavila, la muixeranga, la colla de dolçainers Estrella Roja, el Moro Maclet i el Tirant Lo Blanc, les dansetes oferides per les xiquetes i xiquets de les escoles Pare Català i Carles Salvador, l’himne “Per al cant de la Trobada”, cantat a capella pels alumnes de l’institut Ferrer i Guàrdia i tantíssimes altres coses que varen arredonir la Trobada d’Escoles en Valencià del cap i casal, cobrint amb una flairant i aromàtica crosta de xocolata densa el gran pastís que és l’encontre anual d’alumnes, professors, pares i mares que, des de l’escoles i cap a tots els àmbits socials, volem viure en valencià. Des d’ací, des d’aquestes maldestres línees traçades digitalment, la meua més sincera enhorabona i més profund agraïment a tots els que ho heu fet fer possible.
Si voleu, teniu accés a una versió descarregable d'aquest text, fraccionari, incomplet i injust per a tot el que va passar, però limitat per l’espai i el temps.
Teniu una còpia il·lustrada d'açò en pdf, per si voleu abaixar-ho i conservar-ho i, a més a més, un bon reportatge fotogràfic de Francesc Estrela.
Bé, he tardat poc més d’un parell de dies en recuperar‐me i assossegar‐me, però després d’un any de treball, d’un bon garbell de reunions, d’infinitat d’hores esmerçades, de nits molt més curtes del que calia per combatre el cansament, crec que puc dir ben clar, i també ben fort si cal, que ho hem aconseguit.